Garcia:  “Volem que les dones del Camp de Túria i serrans puguen parir a l’hospital de Llíria i que este siga un vertader Hospital Comarcal, amb totes les especialitats i constituint un Departament de Salut propi”.

Segons el portaveu de Compromís-MoVe, el Departament de Salut Arnau de Vilanova-Llíria compta en l’actualitat amb una població d’aproximadament 300.000 habitants, dos hospitals i 15 Centres d’Atenció Primària i 35 Consultoris auxiliars. Presenta una gran variabilitat poblacional amb realitats molt dispars. Hi ha poblacions com Paterna de 65.000 habitants (que correspon a l’àrea metropolitana de València) o poblacions rurals com Andilla, de 83 habitants. Les poblacions rurals tenen problemes demogràfics importants, com ara la dispersió, el despoblament i la tendència a la masculinitat, a més de l’envelliment, que necessiten d’uns serveis sanitaris adaptats a aquestes circumstàncies.

Per a Garcia, l’hospital de Llíria és una antiga reivindicació de les poblacions del Camp del Túria en l’última dècada del segle XX. Ha tingut una construcció llarga i polèmica. Es va anunciar per primera volta en 2003 i col·locar la primera pedra a l’inici del 2007 amb la promesa de ser inaugurat a principis de 2009 i tindria 120 llits i un àrea obstètrica amb paritori.

La construcció va ser problemàtica, és va paralitzar durant varis anys (tapiant fins i tot l’edifici) i es va reprendre en l’últim trimestre de 2014. Vuit anys després l’hospital va ser acabat i inaugurat de forma precipitada en vistes a les eleccions autonòmiques de maig del 2015. No es compliren les promeses inicials i aspiracions del veïns de tindre un hospital comarcal propi amb l’atenció obstètrica i pediàtrica.

L’Hospital de Llíria és actualment un hospital complementari de l’Hospital Arnau de Vilanova. El departament de salut Arnau de Vilanova-Llíria presenta, en general, una mancança fonamental que fa posar en dubte el principi d’equitat en l’atenció sanitària: l’assistència hospitalària d’obstetrícia i pediatria continuen sent ateses a l’Hospital de la nova Fe en el barri de Malilla.

A més a més, l’accés als serveis especialitzats per part de la població més distant del departament és un exemple de inequitat. Si considerem les poblacions més distants de la comarca dels Serrans, la distància a la Fe de Malilla per a l’assistència pediàtrica especialitzada i els naixements  és d’una hora i 21 minuts de temps de viatge en vehicle privat. L’Hospital de Llíria es troba a 67 minuts aproximadament d’aquestes poblacions, una reducció considerable en el temps de viatge.

Per contrastar, els habitants de Contreras, corresponent al departament de Requena, estan a una distància d’una hora i 12 minuts de València però tenen a la seua disposició un hospital general més complet, amb pediatria i naixements a l’Hospital de Requena, a 36 minuts de distància.

Aquest és doncs un clar exemple d’inequitat en l’accés a la cartera bàsica de serveis sanitaris. Els ciutadans de les poblacions més distants de la comarca dels Serrans no tenen garantit l’accés a aquests serveis, tal com marca la legislació actual i de la mateixa manera que altres ciutadans de la Comunitat Valenciana.

Per tot això, el Grup municipal de Compromís-Move, al igual que ha fet Compromís a Les Corts Valencianes, proposa al ple de Llíria instar a la Conselleria de Sanitat a reorganitzar el mapa sanitari actual, com una oportunitat per aconseguir garantir l’accés a la cartera bàsica del Sistema Nacional de Salut a la població més distant del departament. Segregant un nou departament de salut a la zona corresponent a l’Hospital de Llíria, centres de salut i consultoris auxiliars per tal d’adaptar millor els serveis sanitaris a les necessitats peculiars de l’àmbit rural, tal com es produeix al nostre sistema sanitari al departament de Requena.

Igualment, es proposa millorar la dotació de l’Hospital de Llíria en les mancances que pateix, incorporant a la carta de serveis que presta els d’atenció als parts i l’hospitalització de pediatria.

Reclaman un servicio de Maternidad y Pediatría, así como un nuevo Departamento de Salud propio

Garcia: “Queremos que las mujeres del Camp de Túria y La Serranía puedan parir en el Hospital de Llíria y que este sea un verdadero Hospital Comarcal con todas las Especialidades y constituyendo un Departamento de Salud propio”.

Según el portavoz de Compromís-MoVe, el Departamento de Salud Arnau de Vilanova-Llíria cuenta en la actualidad con una población de aproximadamente 300.000 habitantes, dos hospitales y 15 Centros de Atención Primaria y 35 Consultorios auxiliares. Presenta una gran variabilidad poblacional con realidades muy dispares. Hay poblaciones como Paterna de 65.000 habitantes (que corresponde en el área metropolitana de Valencia) o poblaciones rurales como Andilla, de 83 habitantes. Las poblaciones rurales tienen problemas demográficos importantes, como por ejemplo la dispersión, el despoblamiento y la tendencia a la masculinidad, además del envejecimiento, que necesitan de unos servicios sanitarios adaptados a estas circunstancias.

Para Garcia, el hospital de Llíria es una antigua reivindicación de las poblaciones del Campo del Túria en la última década del siglo XX. Ha tenido una construcción larga y polémica. Se anunció por primera vez en 2003 y colocaron la primera piedra a principios de 2007 con la promesa de ser inaugurado a principios de 2009 y tendría 120 camas y un área obstétrica con paritorio.

La construcción fue problemática, se paralizó durante varios años (tapiando incluso el edificio) y se retomó en el último trimestre de 2014. Ocho años después el hospital fue acabado e inaugurado de forma apresurada en vistas a las elecciones autonómicas de mayo del 2015. No se cumplieron las promesas iniciales y aspiraciones de los vecinos de tener un hospital comarcal propio con la atención obstétrica y pediátrica.

El Hospital de Llíria es actualmente un hospital complementario del Hospital Arnau de Vilanova. El departamento de salud Arnau de Vilanova-Llíria presenta, en general, una carencia fundamental que hace poner en entredicho el principio de equidad en la atención sanitaria: la asistencia hospitalaria de obstetricia y pediatría continúan siendo atendidas en el Hospital de la nueva Fe en el barrio de Malilla.

Además, el acceso a los servicios especializados por parte de la población más distante del departamento es un ejemplo de inequidad. Si consideramos las poblaciones más distantes de la comarca de los Serranos, la distancia a la Fe de Malilla para la asistencia pediátrica especializada y los nacimientos  es de una hora y 21 minutos de tiempos de viaje en vehículo privado. El Hospital de Llíria se encuentra en 67 minutos aproximadamente de estas poblaciones, una reducción considerable en el tiempo de viaje.

Por contrastar, los habitantes de Contreras, correspondiente al departamento de Requena, están a una distancia de una hora y 12 minutos de Valencia pero tienen a su disposición un hospital general más completo, con pediatría y nacimientos en el Hospital de Requena, a 36 minutos de distancia.

Este es pues un claro ejemplo de inequidad en el acceso a la cartera básica de servicios sanitarios. Los ciudadanos de las poblaciones más distantes de la comarca de los Serranos no tienen garantizado el acceso a estos servicios, tal como marca la legislación actual y del mismo modo que otros ciudadanos de la Comunidad Valenciana.

Por todo esto, el Grupo municipal de Compromiso-Move, al igual que ha hecho Compromiso a Las Cortes Valencianas, ha propuesto al pleno de Llíria que instar a la Conselleria de Sanidad a reorganizar el mapa sanitario actual, como una oportunidad para conseguir garantizar el acceso a la cartera básica del Sistema Nacional de Salud a la población más distante del departamento. Segregando un nuevo departamento de salud a la zona correspondiente en el Hospital de Llíria, centros de salud y consultorios auxiliares para adaptar mejor los servicios sanitarios a las necesidades peculiares del ámbito rural, tal como se produce a nuestro sistema sanitario al departamento de Requena. 

Igualmente, se propone mejorar la dotación del Hospital de Llíria en las carencias que sufre, incorporando a la carta de servicios que presta los de atención a los partos y la hospitalización de pediatría.