El PAI industrial de Carrases pot deixar sense vivenda a una dona de 76 anys que sobreviu amb una pensió mínima.
La bogeria urbanística de Llíria està cobrant-se moltes víctimes. Sobretot en l’àmbit dels nous PAIS que la regidoria d’urbanisme, amb el beneplàcit del Govern municipal del PP, està alimentant i portant endavant.
Un cas simptomàtic el trobem en Josefina Ferrandis, una veïna de 76 anys que resideix des de fa molts anys en una vivenda que ara s’ha quedat dintre del Polígon “fantasma” de Carrases. Una zona industrial que ha costat més de 50 milions d’euros, però que no pot funcionar per què manca de llum elèctrica i aigua. La foto d’esta zona ho diu tot. Un planter de faroles i vials deserts plens de brosses, voreres i paviment són l’herència d’una mala gestió i de la ruïna que la seua urbanització ha portat als propietaris de sòl.
Segons el portaveu de Compromís per Llíria, Paco García Latorre, a esta propietària de 76 anys, a la qual ja en el seu moment li varen embargar fins la pensió. Ara, li embarguen els bens i li reclamen prop de 180.000 euros (30 milions de pessetes). Una xifra inassolible, que difícilment podrà pagar amb la seua xicoteta pensió.
L’ajuntament, ha dictat ja un procediment d’embargament dels seus bens (es a dir de la casa on viu), li ha requerit el títols de propietat al Registrador de Llíria i ha acordar el portar endavant l’alienació d’estos bens.
Segons García, esta decisió es la conseqüència d’una política urbanística erràtica i pensada en les grans promotores (com el cas de Bertolín en el Polígon de Carrases), on l’ajuntament ha abandonat als propietaris de sòl i veïns de la localitat, deixant que l’Empresa urbanitzadora finalitzara les obres sense garanties i sense tindre en compte les particularitats i viabilitat econòmica de l’actuació, ja que este no és l’únic cas on es volen traure a subhasta parcel·les per impossibilitat de pagament de les quotes.
En el cas de Josefina, la situació encara és més dolenta, ja que segons afirma, no li han indemnitzat part del terreny que fou expropiat per a fer els vials d’accés al polígono, ni part de les parcel·les que ara formen part del polígon, així com un pou d’aigua i unes piscines que tenia en la seua propietat.
Des de Compromís s’alerta que els serveis de recaptació tributària es veuen col·lapsats davant de tant de PAI i obligats segons la norma a tramitar els corresponents expedients per impagament de quotes, que al final conclouen amb vertaders drames personals i econòmics.
En estos moments de crisi, afirma el grup ecosocialista, els impagaments es compten per centenars i el deute amb l’ajuntament suma milions d’euros. Mentrestant, el PP està fora de la realitat i continua obrint nous processos urbanitzadors i deixant a les persones i les empreses afectades en la ruïna.