Som un poble solidari, generós i acollidor, som bona gent que no dubta en ajudar als demés quan ho necessiten, per això no podem permetre que l’opinió d’una minora s’impose sobre la majoria, les dades estan, tenim el nombre de donacions més alt del món, fem adopcions de xiquets i xiquetes de qualsevol nacionalitat o ètnia, omplim els bancs d’aliments quan es necessari perquè l’administració no arriba, mai dubtem a enviar ajuda humanitària a les catàstrofes naturals (menys Blasco), per tot això no entenc per que s’imposa l’opinió d’uns quants insolidaris que no volen ajudar a la gent amb necessitats bàsiques com son: l’alimentació, dret a l’habitatge digne, subministraments bàsics com llum i aigua, atenció sanitària,… per cert, tots ells drets FONAMENTALS segons l’ONU.
Em dóna ràbia vore comentaris negant eixos drets als estrangers o gent d’altres ètnies, amb l’excusa que «no hi ha diners i no tenim per als d’ací» i «a nosaltres no ens donen i ells sí», sincerament, jo no em canviara per ells, si s’ho donen és per alguna raó de pes, creu-me, no m’agraden les comparacions, diuen que són «odioses» i és veritat.
Tenim que pensar en positiu i reclamar eixos drets per a tots i totes i a ser possible augmentar-los, perquè SÍ tenim diners, més encara diré, tenim que tindre per a aquestes coses perquè és en molts casos, l’última frontera de la gent abans de l’exclusió social, que han estat pagant els seus impostos (si, un estranger que mai a cotitzat a la SS però que paga l’IVA quan compra menjar o va al perruquer) i quan fa falta que l’administració li torne el favor, el deixem abandonat, això no es pot permetre, perquè som persones, tenim uns drets i una DIGNITAT, ja està bé de la cultura de la «beneficència», un poble avançat, digne de dir-se europeu, assegura estos drets (recollits a la Constitució) i no els deixa a la bona voluntat de les persones.
Una ONG pot ajudar en una situació excepcional però no pot assumir ni substituir a l’ajuntament o la conselleria en el seu «abandonament de funcions», els ciutadans paguem els impostos perquè l’administració en la nostra representació, gestione els nostres recursos per fer-nos la vida més fàcil, perquè essent solidaris entre tots i totes podem fer que tinguem una vida digna i feliç per a tots i totes.
Vàrem construir fa vora 30 anys l’anomenat «Estat Social», amb l’actual sistema sanitari, de pensions i d’ajudes socials, a un país quatre vegades més pobre que ara i no estàvem ni a les deu primeres economies del món! (i després de 40 anys de dictadura), i ara volen dir-nos que no tenim diners per fer tot això, que no és «sostenible», a un país molt més avançat, molt més ric i amb una de les generacions millor preparades de la nostra història, només diré una cosa… «Això que val? això ho pague jo!»