El passat 24 de maig el col·lectiu municipal de Compromís-MoVe va assumir el mandat que la ciutadania li va fer de construir un nou govern que trencara amb les polítiques urbanitzides i conservadores que el Partit Popular havia estat portant endavant durant 12 llargs anys. Vam decidir contribuir per donar lloc a un govern de canvi estable i fort, per això vam iniciar amb molta il·lusió i treball unes negociacions amb el Partit Socialista que establiren el marc de treball d’aquests pròxims quatre anys, volíem posar en comú els nostres projectes de ciutat, volíem debatre, volíem fer política des de la transparència, la participació, volíem noves formes i aire fresc, però sobretot volíem fer polític a per a les persones.
Diuen que els començaments no són fàcils, i aquest no ho va ser menys, davant la proposta i la paraula ens vam trobar males formes, personalismes i el que més ens va preocupar, falta d’idees i de projectes. Durant set llargues sessions vam debatre el nostre programa, perquè tristament no hi havia altre que debatre. Finalment i malgrat no tindre una proposta d’acord signada, ni la sensació d’estar encertant (s’equivoquem moltes voltes, ho reconeguem) vam prendre la decisió de votar a Manolo Civera com a Alcalde de Llíria, vam donar el nostre vot de confiança perquè pensàvem que no hi havia que tirar la tovalla a la primera de canvi i perquè som ferms creients de que amb la paraula, el respecte i el consens es pot arribar sempre a la millor proposta.
Així va començar el que nosaltres consideràvem una relació d’iguals però altres entenien com una de subordinació. Dur, ha sigut molt dur i frustrant que davant les teues idees la contra argumentació siga que jo tinc més regidors i per tant tinc la raó, sense aportar cap proposta constructiva.
Podem parlar de concrecions, parlem-ne, Carrasses per exemple, però no és més una que una de les desenes d’ “anècdotes” dantesques que hem anat acumulant durant aquestos quatre mesos.
Carrasses, també conegut com polígon fantasma, va estar recepcionat però sols la urbanització interior, per tant falten les connexions exteriors i part d’açò passa per la construcció de la subestació que ha de fer-se en terreny municipal (7000 m2).
El nostre grup ha manifestat constantment el desig de que es finalitze tant aquest polígon com la ST-1 i que es puguen instal·lar empreses i combatre aquest gran taxa d’atur que patim la ciutadania de Llíria. Però volem fer les coses com cal, no volem emportar-se sorpreses que tinguem que lamentar el dia de demà, volem passos ferms i segurs. Per això la nostra regidora de Gestió Urbanística, Elena Jiménez, ha treballat intensament en buscar opcions que s’ajusten a la legalitat, siguen sostenibles i justes per al ciutadans i ciutadanes de Llíria. Però paral·lelament el senyor Alcalde, a esquenes de la regidora competent, enceta una sèrie de reunions amb Iberdrola, en les que al adonar-se la nostra companya de que s’estaven realitzant, se li prohibeix la assistència, a més de que se li retiren les competències relatives a aquest polígon.
Fruit d’aquests encontres amb l’empresa de subministrament elèctric, sorgeix una proposta d’Alcaldia que presenta en una comissió. Aquesta proposta pretén regalar-li el sòl públic a Iberdrola davant els informes del tècnics on es taxava el cànon en 800.000 euros. Aquest acord és totalment arbitrari i sols beneficiós per a l’empresa elèctrica i la empresa urbanitzadora (que en aquest cas és Bertolín i que podrà vendre la seua parcel·la), una proposta que ignorava els informes jurídics contraris a la mateixa. Davant aquesta proposta il·legal i que a més pretenia regalar-li terreny municipal a una empresa que no té cap mirament en tallar-li la llum a qualsevol família que no pot fer-li front a la factura, una empresa que encara té a fosques a moltes urbanitzacions que han pagat religiosament les quotes d’urbanització i que castiga al municipi de Llíria en no voler donar subministrament bàsic a zones com aquest polígon i que a hores d’ara encara no ha volgut signar cap compromís per escrit. Nosaltres no vam poder dir altra cosa que no, però un no amb alternatives, i aquestes van ser les nostres propostes:
Creació d’un grup de treball amb caràcter urgent donada la voluntat de tots els grups polítics per solucionar-ho amb la major brevetat. Es rebutja per l’Alcalde.
Que l’empresa agroalimentària inicie la seua activitat amb la potència de reserva mentre es treballa en una proposta definitiva i amb totes les garanties legals. Es rebutja per l’Alcalde.
Fer un front comú amb la Conselleria i la Direcció General de la Energía. El PP ratifica que en moltes ocasions han ajudat a la resolució de temes. L’Alcalde diu que Conselleria li ha dit que no ens van a ajudar. La nostra regidora li comunica que ha mantés una reunió amb la Directora General d’Energia i li ha mostrat el seu recolzament i li ha plantejat alternatives. L’Alcalde es nega.
Canvi del tipus de polígon logístic per un encaminat a fomentar l’empresa local i potenciar el turisme a més de ser més sostenible com per exemple la creació d’una Ciutat Fallera o Parc Tecnològic. L’alcalde es nega.
Amb el nostre posicionament damunt de la taula es convoca una Junta de Govern extraordinària per votar la proposta d’Alcaldia, en la convocatòria de la qual no s’adjunta la proposta definitiva, per tant el nostre grup municipal la desconeix. Hores abans de la junta la nostra regidora intenta parlar amb l’Alcalde perquè la proposta que passe per la junta de govern siga el més justa i legal i per tant puga aprovar-se per tot l’equip de govern. L’Alcalde li comunica que la proposta seguirà siguent la mateixa però que esta volta faran pagar un xicotet cànon a Iberdrola de 75.000 euros. Davant aquesta proposta el nostre grup segueix sense entendre com s’ignoren els informes jurídics que marquen un cànon de 800.000 euros, fent una rebaixa sense criteri ni valoració. Se n’adonem de que el PSOE rectifica la gratuïtat a la que Compromís-MoVe es va oposar per ser il·legal però es segueix volent votar un acord fraudulent.
A més de que l’empresa pagarà un cànon just, Compromís-MoVe demanava:
Que apareguera el termini de la sol·licitud de la llicència de la concessió demanial i el termini d’inici d’obres des de la concessió de la llicència per assegurar-se que construïren en un termini lògic.
Que es garantira la no retassació als propietaris. No volem després quotes sorpresa.
Que es garantira que s’alliberava la potència de reserva per poder començar a treballar les empreses immediatament.
L’Alcalde li comunica a la regidora que discutiriem la proposta a la Junta de Govern. Minuts després, abans de començar aquesta Junta, l’Alcalde demana a la nostra companya que es retire d’aquest òrgan de decisió perquè com ell és el president de la Junta, ell pot decidir qui pot estar ahi. Davant aquesta situació la resta de companyes no podem fer altra cosa que solidaritzar-nos amb la nostra companya i retirar-los també i per tant absentar-se de la Junta de Govern.
Explicat tot açò volem expressar el nostre malestar perquè es realitze una comunicació partidista del mitjans de comunicació institucionals, que es creen falses esperances a la gent que es troba en situació de desesperació dient que es crearan 1000 llocs de treball quan en cap moment s’ha presentat el projecte de l’empresa on això es reflexe a pesar que des de el nostre grup hem demanat aquestos informes.
Però sobretot volem expressar el nostre malestar per no haver aconseguit un enteniment, un enteniment que formara un equip de govern fort i sòlid que fera front a la situació en que es troba el nostre municipi, amb polítiques innovadores, socials, properes i progressistes. Un equip de govern a l’alçada de la ciutadania de Llíria. Volem donar-vos la nostra paraula de que em posat tots els nostres esforços perquè així fóra. Ho lamentem profundament, perquè qui més perd en tot açò és el municipi de Llíria i la seua ciutadania.