ARTICLE OPINIÓ de Caterina Subiela.
Heu vist com està el país?
Això ens han deixat…
Han exprimit i abusat dels nostres diners… D’eixos que tant ens han costat de guanyar, a nosaltres sí, que no a ells…
O eixos, amb els que els bancs ens feren somiar amb una vida millor, a canvi d’uns interessos, que mai no podríem pagar…
Ens vestiren i ens “crearen” una llar, i les claus no les teníem… Ens donaren llit i taula…
Un llit sense llençols i una taula sense parar… Perquè ens deixaren fins i tot sense aliments.
Ens deixaren sense tot allò que elimina les diferències a una societat: el sistema públic. Aquell que ens fa iguals davant els serveis… Per què no nega al pobre la possibilitat d’estudiar, ni de rebre atenció mèdica… Ens neguen un país on tots puguen ser, per a que només siguen aquells que puguen pagar-s’ho.
Han construït un país de mentides i fum. A base de mentides ens han venut ser el que no som… I el que mai serem…
A València, ens han dut “macro esdeveniments” com l’Hípica a una Ciutat de les Arts i les Ciències majestuosa, però buida d’art i de ciència; la Copa Amèrica, què bonic, tants barquets surant la nostra mar… Què importa, si quatre privilegiats ocupaven amb allò, eixa, la nostra mar… A València havia vingut una competició, que no sabíem que era, ni com funcionava… Fins i tot, molts no sabíem que existia… Però de sobte la necessitat de que es quedara a les nostres terres va ser brutal… Tant se val que mentre, els nostres xiquets estudiaren a barracons a les escoles i instituts… I que els nostres malalts, s’amuntegaren als corredors d’urgències dels hospitals. Tant se val… Teníem la Copa Amèrica.
Varem rebre la visita del Papa. Per a què parlar-ne? No sabérem fer quelcom auster, no. Escenaris ostentosos, plantes amb les que vestir ponts i ciutat per a l’ocasió… No vull allargar-me enumerant la quantitat de coses que tots vérem. Per no parlar del desplegament de medis que va fer la televisió “PPública” valenciana, que tots paguem.
Però poc després… Vindrien altres espectacles, la Fórmula 1 irrompria als carrers de la capital valenciana… I d’on no hi havia diners per a res, apareixeria un pont exclusivament per a què els pijos, instal·lats una vegada més prop de la nostra mar, xampany (del més car) en ma, veren (o no) els cotxes creuar-lo en un entorn privilegiat (la nostra casa). I que a més, reberen altres honors, com massatges gratuïts durant la carrera, pallassades pròpies d’altres temps.
Però ells… No només vestiran amb les millors marques, i es passejaran amb els millors vehicles, pels millors carrers i els millors esdeveniments…. Sinó que també viuran a les millors vivendes, mansions, xalets…
Valencians… No podem conformar-nos amb què no s’acaben les mascletades de falles! Amb això no ens fan cap favor! Tot ho paguem nosaltres! Tot ho mereixem! No volem les sobres… Estem a la nostra casa. No ens mereixem la burla que ens han fet i ens fan… No, d’una quadrilla d’ineptes que no saben que és lluitar.
Ells ja han perdut tota la vergonya si és que un dia la tingueren… Nosaltres no podem perdre la memòria… Ni deixar que també ens furten LA DIGNITAT.