Quan em pregunten com a candidat valencianista d’esquerres com fer front a l’actual situació de crisi econòmica i endeutament de les administracions, responc que hi ha mesures que poden ajudar a redreçar la situació des del municipi i tractaré d’exposar-ne algunes.
COMPROMÍS-MOVE té clar que la prioritat s’ha de situar en solucionar la situació de veritable emergència social i econòmica en què ens trobem al País Valencià.
Com aconseguir-ho? En primer lloc auditant l’estat de la hisenda local, tot fent aflorar els deutes que es reconeixen extrajudicialment i els contractes verbals, açò és, coneixent la situació real dels comptes. Per suposat, aplicant el màxim rigor i transparència en la gestió dels diners públics, de manera que el control i fiscalització impedisquen malbarataments. De gran importància resulta la priorització dels pagaments i reestructuració de la finançament públic, de manera que la despesa tinga efecte multiplicador i l’aportació de recursos externs ens coste el menys possible. Sobretot adequant els tributs locals a la capacitat econòmica dels subjectes i evitant situacions d’injustícia material mitjançant instruments com el fraccionament i l’ajornament, degudament garantit. No menys important és la puntual reclamació de les transferències i crèdits que altres administracions tinguen envers el municipi. També pot suposar estalvis la possibilitat per l’art. 26.2 de la Llei de Bases de Règim Local (LBRL) de remunicipalitzar serveis de concessions o gestionats per la Diputació Provincial quan el seu cost siga menor fent-ho l’ajuntament.
Però totes estes mesures tenen una finalitat clara, alliberar la major quantitat de recursos per a destinar-los a foment econòmic i assistència social en la situació d’emergència social i econòmica en que ens trobem tal i com ens mana l’art. 40 de la Constitució i 25 de la LBRL.
A més amb la reforma de l’art.7 de la LBRL moltes de les competències denominades “impròpies” que venen assumint-se i sufragant-se pels ajuntaments hauran de reassumir-se per l’Estat o a la Generalitat o almenys, si s’accepta la delegació pel municipi, tenir l’administració delegant dotació pressupostaria o poder compensar-la (art.27.6 LBRL). Açò el que implica és una previsible menor càrrega de despesa per aquest conceptes i complir amb el principi de suficiència de la finançament local que preconitza l’art. 142 de la Constitució i la STC 96/1990. Assumint cada administració el que li pertoca, és com es poden redoblar els esforços.
Per últim però no menys important, a COMPROMIS-MOVE tenim el ferm convenciment de que el municipi el formen els ciutadans, que no són ens aliens i que tenen les mateixes finalitats. En conseqüència el millorament en l’economia municipal implica indefugiblement el progrés de l´economia dels habitants, superant les pírriques victòries que suposen la recaptació a costa de foragitar-los o pauperitzar-los com en els recents programes urbanístics o la instal·lació de grans superfícies o empreses que generen escassos retorns al municipi, en detriment de la xicoteta empresa i el petit comerç. Volem un creixement respectuós amb la història, la cultura i el patrimoni d’aquesta ciutat i basat en els principis de l’ecologia social. En definitiva una economia al servei de les persones.