Garcia: “Després de 25 anys d’espera, este jaciment arqueològic podrà ser inscrit en l’inventari general del Patrimoni Cultural Valencià”.

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports ha iniciat els treballs de l’actualització  i adaptació de la Secció Primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, en matèria de patrimoni arqueològic i paleontològic, i ha sotmès l’expedient incoat a tràmit d’informació pública.

Segons el diputat i regidor de Llíria, Paco Garcia Latorre, l’objectiu d’estos treballs són culminar els procediments declaratius de determinats bens immobles arqueològics o paleontològics, que incorporen valors culturals singulars o excepcionals dins l’àmbit de la Comunitat, els quals constitueixen un referent i un valor patrimonial de primer ordre i que encara no s’han inscrit definitivament en la Secció Primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

Entre estos bens, es troba el Poblat Ibèric de la Mont-ravana, que amb esta tramitació serà declarat i inscrit definitivament com a Bé d’Interès Cultural (BIC), ja que la seua declaració com a BIC es va iniciar en l’any 1980, abans de l’aprovació de la Llei de Patrimoni Valencià en 1998 i per tant, calia culminar el procés i fer la seua inscripció.

El Poblat Ibèric de la Mont-ravana ocupa el cim i part del vessant septentrional d’un turó prou alt, però no abrupte, ubicat a uns 10 quilòmetres de la localitat, que ocupa una superfície d’entre 7 i 9 mil metres quadrats. Està totalment emmurallat i estat dotat de dues entrades.

Este poblat, descobert per Fletcher i posteriorment analitzat per Aparicio, deixen veure un recinte primitiu on trobem restes d’estructures industrials i habitacles.

El material recuperat “in situ” reflecteix un horitzó de l’Ibèric Ple Edetà, semblant al del Tossal de Sant Miquel de Llíria, amb la mateixa vaixella i amb fòssils directors que porten la data de la destrucció definitiva de l’assentament a principis del II a.n.e.

Per a Garcia esta es una molt bona notícia per a la ciutat de Llíria, una ciutat monumental que gaudeix d’un patrimonial excepcional i valuós i que, a partir d’ara comptarà amb un nou element que pasarà a formar part del Patrimoni Cultural Valencià com a Bé d’Interès Cultural.

 

El Poblado Ibérico de la Mont-ravana de Llíria a un paso de culminar su proceso para ser Bien de Interés Cultural

García: “Después de 25 años de espera, este yacimiento arqueológico podrá ser inscrito en el inventario general del Patrimonio Cultural Valenciano”.

La Consellería de Educación, Investigación, Cultura y Deportes ha iniciado los trabajos de la actualización  y adaptación de la Sección Primera del Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano, en materia de patrimonio arqueológico y paleontológico, y ha sometido el expediente incoado a trámite de información pública.

Según el diputado y edil de Llíria, Paco García Latorre, el objetivo de estos trabajos son culminar los procedimientos declarativos de determinados bieness inmuebles arqueológicos o paleontológicos, que incorporan valores culturales singulares o excepcionales dentro del ámbito de la Comunitat, los cuales constituyen un referente y un valor patrimonial de primer orden y que todavía no se han inscrito definitivamente en la Sección Primera del Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano.

Entre estos bienes, se encuentra el Poblado Ibérico de la Mont-ravana, que con esta tramitación será declarado e inscrito definitivamente como Bien de Interés Cultural (BIC), dado que su declaración como BIC se inició en el año 1980, antes de la aprobación de la Ley de Patrimonio Valenciano de 1998 y por lo tanto, había que culminar el proceso y hacer su inscripción.

El Poblado Ibérico de la Mont-ravana ocupa la cumbre y parte de la vertiente septentrional de un cerro bastante alto, pero no abrupto, ubicado a unos 10 kilómetros de la localidad, que ocupa una superficie de entre 7 y 9 mil metros cuadrados. Está totalmente amurallado y está dotado de dos entradas.

Este poblado, descubierto por Fletcher y posteriormente analizado por Aparicio, deja ver un recinto primitivo donde encontramos restos de estructuras industriales y habitáculos.

El material recuperado “in situ” refleja un horizonte del Ibérico Pleno Edetano, parecido al del Tossal de Sant Miquel de Llíria, con la misma vajilla y con fósiles directores que llevan la fecha de la destrucción definitiva del asentamiento a principios del II a.n.e.

Para García esta es una muy buena noticia para la ciudad de Llíria, una ciudad monumental que disfruta de un patrimonial excepcional y valioso y que, a partir de ahora contará con un nuevo elemento que pasará a formar parte del Patrimonio Cultural Valenciano como Bien de Interés Cultural.