Garcia. “La iniciativa pretén definir i ampliar l’oferta pública de conservatoris i escoles de dansa de la xarxa pública de la Generalitat”.

La Comissió d’Educació dels Corts Valencianes ha aprovat una Proposta no de Llei presentada pel diputat de Compromís Paco García Latorre, per instar al Consell a elaborar un mapa de centres públics d’ensenyaments artístics per calibrar les necessitats i establir un pla per ampliar l’oferta pública de conservatoris de la xarxa de la Generalitat.

Segons ha explicat en un comunicat el diputat, “les corporacions locals han tingut un paper decisiu en el procés d’implantació dels estudis oficials de música i dansa al territori valencià”, ja que la falta d’infraestructures educatives, va motivar en els anys 80 que nombrosos ajuntaments impulsaren i financiaren la seua creació.

La indiscutible col·laboració de l’administració local amb la Generalitat es demostra acreditant l’origen municipal de la majoria dels Conservatoris Professionals de Música que actualment són de titularitat autonòmica.

No obstant això, aquest procés d’integració, realitzat principalment fins a 1997, es va desenvolupar sense comptar amb el marc necessari d’un mapa escolar de centres, és a dir, sense un estudi real de les necessitats de llocs escolars i obviant criteris demogràfics o territorials.

Els canvis introduïts en la política d’ajudes en 1996 i l’eliminació, gairebé general, dels convenis de col·laboració, han determinat que l’oferta pública de places escolars per als estudis reglats de música i dansa provinga de centres totalment diferenciats.

D’una banda, els conservatoris depenents de la Generalitat finançats al cent per cent i amb taxes assequibles i idèntiques per a tot alumnat i per un altre, els municipals, subvencionats a través d’una convocatòria anual “insuficient”, que obliga a ajuntaments a finançar el servei i a famílies a abonar taxes elevades i diferents segons la capacitat econòmica de cada corporació.

“Podem afirmar que a la Comunitat Valenciana per cursar estudis oficials de música i dansa, no existeix igualtat d’oportunitats ni cohesió territorial”, ha defensat García.

És per això que el Parlament Valencià ha instat al Consell a determinar un  mapa de centres per als ensenyaments de música i dansa al nostre territori, element imprescindible després de dècades de formació, que servisca de base i que justifique noves integracions a la xarxa de la Generalitat.

Una vegada dissenyat el Mapa de Centres amb criteris objectius, la proposta insta a determinar què centres municipals han de passar a ampliar l’oferta pública de conservatoris de la xarxa de la Generalitat”.

Així mateix, la iniciativa aprovada ha demanat “buscar les diferents solucions de cara al personal que actualment està prestant servei en els mateixos, atenent a la seua classificació al moment del traspàs” i ha assenyalat que “per culminar aquest procés hauria d’aprovar-se el tràmit legislatiu o reglamentari adequat”.

En la mateixa resolució s’ha posat l’accent en la necessitat de buscar una solució definitiva al Conservatori Superior de Castelló, tant en el que és la cerca d’una nova ubicació i instal·lacions adequades a les seues necessitats, com la dotació de mitjans per a la prestació del servei en les actuals instal·lacions.

Les Corts aprueban la propuesta de Compromís de crear un mapa de centros de enseñanzas artísticas

Garcia. “La iniciativa pretende definir y ampliar la oferta pública de conservatorios y escuelas de danza de la red pública de la Generalitat”.

La Comisión de Educación de Les Corts Valencianes ha aprobado una propuesta no de ley presentada por el diputado de Compromís Paco García Latorre, para instar al Consell a elaborar un mapa de centros públicos de enseñanzas artísticas para calibrar las necesidades y establecer un plan para ampliar la oferta pública de conservatorios de la red de la Generalitat.

Según ha explicado en un comunicado el diputado, “las corporaciones locales han tenido un papel decisivo en el proceso de implantación de los estudios oficiales de música y danza en el territorio valenciano”, ya que la falta de infraestructuras educativas, motivó en los año 80 numerosos ayuntamientos impulsaran y financiaran su creación.

La indiscutible colaboración de la administración local con la Generalitat se demuestra acreditando el origen municipal de la mayoría de los Conservatorios Profesionales de Música que actualmente son de titularidad autonómica.

Sin embargo, este proceso de integración, realizado principalmente hasta 1997, se desarrolló sin contar con el marco necesario de un mapa escolar de centros, es decir, sin un estudio real de las necesidades de puestos escolares y obviando criterios demográficos o territoriales.

Los cambios introducidos en la política de ayudas en 1996 y la eliminación, casi general, de los convenios de colaboración, han determinado que la oferta pública de plazas escolares para los estudios reglados de música y danza provenga de centros totalmente diferenciados.

Por un lado, los conservatorios dependientes de la Generalidad financiados al cien por cien y con tasas asequibles e idénticas para todo alumnado y por otro, los municipales, subvencionados a través de una convocatoria anual “insuficiente”, que obliga a ayuntamientos a financiar el servicio y a familias a abonar tasas elevadas y diferentes según la capacidad económica de cada corporación.

“Podemos afirmar que en la Comunidad Valenciana para cursar estudios oficiales de música y danza, no existe igualdad de oportunidades ni cohesión territorial”, ha defendido García.

Es por ello que el Parlamento Valenciano ha instado al Consell a determinar un  mapa de centros para las enseñanzas de música y danza en nuestro territorio, elemento imprescindible después de décadas de formación, que sirva de base y que justifique nuevas integraciones en la red de la Generalitat.

Una vez diseñado el Mapa de Centros con criterios objetivos, la propuesta insta a determinar qué centros municipales deben pasar a ampliar la oferta pública de conservatorios de la red de la Generalitat”.

Asimismo, la iniciativa aprobada ha pedido “buscar las diferentes soluciones de cara al personal que actualmente está prestando servicio en los mismos, atendiendo a su clasificación en el momento del traspaso” y ha señalad que “para culminar este proceso debería aprobarse el trámite legislativo o reglamentario adecuado”.

En la misma resolución se ha hecho hincapié en la necesidad de buscar una solución definitiva al Conservatorio Superior de Castellón, tanto en lo que es la búsqueda de una nueva ubicación e instalaciones adecuadas a sus necesidades, como la dotación de medios para la prestación del servicio en las actuales instalaciones.